Bottle beach ens ha atrapat per la seva màgia! Des de que hem arribat ens han anat passant coses, hem anat coneixent gent i compartint estones... Us farem un petit resum que sabem que esteu frisant per saber com ens va.
La primera nit aquí ja ens sentiem com a casa, i vam gaudir de dues sorpreses, una més grata que l'altra. La primera és que quan vam anar a sopar vam trobar la celebració d'una boda en la qual hi va haver espectacle amb foc i van llançar al cel uns fanalets molt monos que tradicionalment s'utilitzen per transmetre els desitjos al cel. Nosaltres, com sempre, barrejades entre els thais, somrient molt i fent com si portessim aquí tota la vida. La clau és mirar a tothom i somriure molt. Ells tractaven de deixar anar els seus desitjos en l'aire, molt ocupats, mentre nosaltres consolavem una preciosa nena thai que no devia ser molt de les tradicions familiars, ja que tenia molta por dels fanalets i dels foguerons que havien encés. Coses de la vocació... Va ser molt maco tot. La segona sorpresa va ser que, en arribar al bungalow, vam trobar que algú havia decidit que dormiria amb nosaltres sense haver estat convidat. A sobre de la mosquitera del llit de la Gina i l'Anna les esperava una serp que devia pensar que el nostre era el bungalow més acollidor de la platja. No compartiem les ganes de dormir juntes, així que molt amablement dos nois del lloc ens la van treure. Encara no sabem qui estava més cagat de por, si ells o nosaltres...
El dia següent, com que estavem tant agust aqui a la "nostra platja" vam decidir quedar-nos a gaudir-la. A la tarda, vam treure la nostra part més aventurera i ben calçades vam prendre camí cap al "View Point" de Bottle beach. L'excursió va ser una passada, entre la densa selva vam poder veure la cua d'un mico que fugia correns atemorit per la nostra conversa i rialles. En arribar a dalt no vàrem saber trobar el punt àlgid per veure les vistes de les que ens havien parlat, sembla que per gaudir d'aquesta meravella havíem de trepar com a micos!
Al dia següent tot i que ens estava bé quedar-nos a Bottle Beach vam decidir descobrir alguna coseta més de Koh Panghan. Vem anar fins a Koh Ma, és un braç de sorra que ajunta l'illa amb una illeta més menudeta i et pots banyar a banda i banda. La veritat és que vem enganxar una mica de mal temps i no vam estar tan a gust com esperàvem, sort que vem dinar a un lloc de "5 estrelles" on teníem un tracte exclusiu.....igual és perquè erem les úniques clientes?? Ei, però ben bo que estava!
Al vespre vam tornar i mentre sopàvem vam estar xerrant amb un noi austríac de nom impronunciable que ens va aconsellar sobre què veure a l'illa l'endemà.
Avui hem anat a Haad Saadet, una platja fantàstica on hem pogut gaudir d'un dia radiant. Després hem anat a veure una de les desenes de "waterfalls" de hi ha a l'illa però ha resultat ser un rierol amb algunes petites i ínfimes "cascades". Una mica decebudes hem anat a dinar a un restaurant que tenia unes vistes espectaculars! Llàstima que aquí el bon temps igual que ve, se'n va... De cop i volta pluja torrencial, hem esperat que minvés una mica i hem tornat cap a casa, Bottle beach. Ara mentre fem una Chang tenim una mica de rencança, és la nostra última nit aquí, demà Koh Tao ens espera!
P.d: La màgia de Bottle Beach no seria la mateixa sense el Babu i el Coco, els nois que treballen al bar dels bungalows on estem, tot i les jornades interminables que fan sempre tenen un somriure, una broma o un detall, sense dubte, els trobarem a faltar.
